24 de jul. 2013

I després, què?

En acabar el retir, el meu cervell s'havia transformat. Tantes hores de silenci...

Quan de nou vaig iniciar la vida quotidiana, van començar a arribar aquests textos. Ho feien en els moments i llocs més impensats, per això en un principi els escribia en papers sòlts, al telèfon, allà on podia.

Poc a poc, els vaig anar guardant a l'ordinador, fins que l'any passat vaig adonar-me que aquell procedir era absurd i que els textos havien de sortir al carrer i arribar a més persones. D'aquesta manera va sorgir la idea de publicació en format de llibre solidari.

…l’Anhel desconegut 
de l’Anima humana 
de Pertànyer al 
Tot…




gRàciES.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada